Comparteixo el procés i resultat final del meu exercici.

En aquest exercici he seleccionat una fotografia, que vaig fer el febrer de 2017 al barri de la Ribera de Barcelona, i que sempre he tingut present amb la voluntat de dibuixar-la. Aquell dia, mentre passejava, vaig observar aquesta escena i la vaig fotografiar. L’objectiu és plasmar la dimensió física del treball que desenvolupen les persones.

El context és el d’un restaurant, un espai on se serveixen begudes i menjar. M’interessa l’espontaneïtat dels personatges, que apareixen concentrats en la tasca que correspon a cadascun. La imatge mostra la feina que comporta posar a punt un establiment abans de rebre els clients, així com el treball en equip. L’uniforme actua com a element diferenciador de l’àmbit laboral respecte d’altres espais, i alhora funciona com un factor d’unió entre els treballadors. 

Els colors càlids de l’establiment no són aleatoris, sinó que responen a una estratègia destinada a atraure el client. Es tracta d’un model estètic que s’ha popularitzat en els darrers anys i que utilitzen tant restaurants moderns com altres establiments com forns de pa, pastisseries… Els colors són un element clau en la comunicació visual, evoquen el missatge associat a un lloc de cuina tradicional, calidesa de l’espai i experiència agradable de menjar i compartir. 

L’arquitectura també és un element important. Es tracta d’un local reformat situat en un barri antic de Barcelona. S’han netejat les parets perquè els maons siguin obra vista, i s’han pintat però deixant la seva forma visible que aporten un toc de modernitat i alhora deixen veure el testimoni d’una època passada. Aquesta barreja confereix al local una atmòsfera evocadora i constitueix un valor afegit a l’experiència.

Sobre la composició, és una fotografia espontània i capta els personatges sense que se n’adonin, permet una lectura de la imatge d’esquerra a dreta, com si es tractés d’un relat visual, generant un ritme.

La mirada es concentra en els tres treballadors que porten mocador al cap, que a més estan il·luminats per una llum groga que els destaca. A partir d’aquí, el recorregut visual es desplaça cap a altres elements de l’espai, com els tomàquets, els pebrots i les treballadores situades a l’esquerra i les dues figures de la dreta, reforçades visualment per la presència d’una columna que tanca el relat. Posteriorment, la mirada recorre el conjunt del local, fet que permet contextualitzar els personatges dins l’espai que ocupen.

Finalment, mencionar que per preservar la identitat dels personatges, no serán reconeixibles i m’interessa més el moviment de les persones, colors i determinats elements formals.

Graus d’iconicitat

La fotografia ja seria una realitat modelitzada representativa, també els esbossos fets a llapis i aquests colorejats. La fotografia estaria representant més fidelment la realitat que les altres dues imatges que ja tenen la meva interpretació.

Aquestes dues imatges, fetes digitalment, s’allunyen més de la realitat i són més simbòliques, ja que, a partir de formes geomètriques, interpretem que representen tres persones i dos sifons. La segona és encara més abstracta.

Primera part: Cerca i anàlisi de referents pictòrics. Estudi de color.

GIOTTO: El somni de Joaquim, 1305

Aquesta pintura descriu una escena religiosa, en concret a Joaquim que rep la notícia de la seva futura paternitat a través d’un àngel. Joaquim dorm profundament protegit per la cabana i per les roques, de mentre dos pastors s’adonen de la presència de l’àngel, ells estan pendents tant del sant com del bestiar, és una escena calmada i tranquil·la, els pastors porten el cap tapat i estan quasi en estat meditatiu, igual que el bestiar presenten colors marronosos i clars. Joaquim presenta uns colors en total harmonia amb l’entorn. Destaca la tensió que es produeix amb l’àngel i Joaquim, ja que estan en diagonal i que evidencia de la importància del fet, alhora tenen els mateixos colors, cosa que els uneix simbòlicament, el color rosat i els daurats de les corones que simbolitzen presència divina. Giotto utilitza una paleta reduïda, de colors clars, amb el predomini de colors clars i blaus. Els colors són harmònics, fa servir colors anàlegs de roses i marrons, blancs i grisos. El cel té un to fort i profund, en canvi, les figures i paisatge són clars i de tons suaus rosats i marrons. La temperatura cromàtica és predominantment càlida, contrastat pel blau del cel que és fred, tot el conjunt evoca pau.

CARAVAGGIO: Madonna del Rosari, 1607

Aquesta és una altra pintura religiosa no se sap qui la va encarregar ni amb quina finalitat, és un dels misteris d’aquest quadre. És un clar exemple del clarobscur on les ombres estan disposades per crear tensió. La composició és clara i simètrica, la Verge amb el Nen Jesús està entronitzada al centre del quadre des d’on una cortina lligada a una columna l’emmarca. I descendent estan els fidels que alcen les mans cap a ella. Els fidels ensenyen uns peus bruts que va ser molt polèmic en la seva època acostumada a imatges més idealitzades. Els peus bruts simbolitzen la pobresa i també que aquests fidels han recorregut un llarg camí. Caravaggio pintava la natura encara que fos deforme i lletja. Al costat esquerre sembla que surt el mecenes que mira cap a l’espectador, vestit amb peces de l’època, sembla que la seva mirada sigui una invitació cap a l’espectador a seguir el seu exemple. Fa servir una paleta reduïda de marrons, vermells i verds. Els colors són anàlegs en la major part de l’obra usant marrons. Dins de l’obra la Verge porta un vestit blau, però de tonalitats fosques que harmonitza amb el fons de la resta de l’obra. Caravaggio combina els colors complementaris de vermells i verds, a la tela superior i als vestits dels personatges de la part inferior. El Nen Jesús de color clar i lluminós està situat just al centre de l’obra, el converteix en el punt focal i centre d’atenció, és una obra cristiana més que mariana que havia predominat fins aleshores i contrasta amb la resta de l’obra perquè Jesús no té una postura natural. També en contrast a la part inferior esquerra té la contrapart terrenal, una dona amb el seu fill, ella aixeca el cap i és l’única que mira a la verge, encara que estigui d’esquena ho intuïm, veu directament la Verge i no li fa falta de sants per veure-la, travessa visualment aquest estament.

CÉZANNE: Jugadors de cartes, entre 1890 i 1895

Aquesta obra descriu una escena quotidiana on hi ha dos jugadors de cartes, per la vestimenta deduïm que són dos vilatans d’Ais de Provença. Després d’una jornada de feina, estan absorts en el joc i el món desapareix per ells només existeixen de les cartes. La composició de les dues figures de perfil, enfrontades una a l’altra, ocupen quasi tota l’obra, miren en diagonal cap a les cartes, cosa que fa que l’espectador segueixi la mirada cap al punt focal que són les cartes. Es recolzen sobre una taula de fusta que contrasta amb la resta de l’escena mitjançant l’ús dels colors complementaris, vermells-verds. Aquesta diagonal que comencen amb la mirada i es creua en les cartes, continua amb els colors de les vestimentes, formant una X, colors anàlegs però alhora contraposats, ja que la jaqueta del primer jugador té el mateix color que els pantalons del segon jugador i a la inversa. Cézanne utilitza una paleta reduïda de colors complementaris i anàlegs. La paleta reduïda és marró, taronges, grocs-verdosos i blaus. Els colors complementaris els fa servir per donar textura i ombres, amb la taula i les peces de roba. El fons també usa els colors complementaris, blaus del vidre i taronges de la fusta de la paret. Fa servir també el blanc com la pipa, colls de les camises o reflex de l’ampolla per crear direccionalitat cap a les cartes que també són blanques. La temperatura cromàtica és freda i càlida amb predomini càlid, és una escena fosca on la llum que il·lumina els personatges és artificial, se suposa que és cap al tard dins d’un bar.

Segona part: Inventari de color i construcció de la nostra paleta.

RGB
91 110 142
50 26 24
87 73 64
136 103 86
101 33 34
204 151 147
164 144 135
247 230 214

Tercera part: Variació cromàtica obra lliure.

Partiré d’una foto de unsplash o d’un lloc lliure de drets per fer la meva versió amb la paleta cromàtica de Giotto 3.1 i paleta monocroma centrada en el clarobscur 3.2.

He utilitzat paper d’aquarel·la per realitzar el cercle cromàtic, mentre que per a l’exercici d’anul·lació del color mitjançant colors complementaris he emprat paper de bambú. Per traçar els cercles amb precisió, he utilitzat un plòter de tall adaptat amb un llapis.