Primera part: Cerca i anàlisi de referents pictòrics. Estudi de color.

GIOTTO: El somni de Joaquim, 1305

Aquesta pintura descriu una escena religiosa, en concret a Joaquim que rep la notícia de la seva futura paternitat a través d’un àngel. Joaquim dorm profundament protegit per la cabana i per les roques, de mentre dos pastors s’adonen de la presència de l’àngel, ells estan pendents tant del sant com del bestiar, és una escena calmada i tranquil·la, els pastors porten el cap tapat i estan quasi en estat meditatiu, igual que el bestiar presenten colors marronosos i clars. Joaquim presenta uns colors en total harmonia amb l’entorn. Destaca la tensió que es produeix amb l’àngel i Joaquim, ja que estan en diagonal i que evidencia de la importància del fet, alhora tenen els mateixos colors, cosa que els uneix simbòlicament, el color rosat i els daurats de les corones que simbolitzen presència divina. Giotto utilitza una paleta reduïda, de colors clars, amb el predomini de colors clars i blaus. Els colors són harmònics, fa servir colors anàlegs de roses i marrons, blancs i grisos. El cel té un to fort i profund, en canvi, les figures i paisatge són clars i de tons suaus rosats i marrons. La temperatura cromàtica és predominantment càlida, contrastat pel blau del cel que és fred, tot el conjunt evoca pau.

CARAVAGGIO: Madonna del Rosari, 1607

Aquesta és una altra pintura religiosa no se sap qui la va encarregar ni amb quina finalitat, és un dels misteris d’aquest quadre. És un clar exemple del clarobscur on les ombres estan disposades per crear tensió. La composició és clara i simètrica, la Verge amb el Nen Jesús està entronitzada al centre del quadre des d’on una cortina lligada a una columna l’emmarca. I descendent estan els fidels que alcen les mans cap a ella. Els fidels ensenyen uns peus bruts que va ser molt polèmic en la seva època acostumada a imatges més idealitzades. Els peus bruts simbolitzen la pobresa i també que aquests fidels han recorregut un llarg camí. Caravaggio pintava la natura encara que fos deforme i lletja. Al costat esquerre sembla que surt el mecenes que mira cap a l’espectador, vestit amb peces de l’època, sembla que la seva mirada sigui una invitació cap a l’espectador a seguir el seu exemple. Fa servir una paleta reduïda de marrons, vermells i verds. Els colors són anàlegs en la major part de l’obra usant marrons. Dins de l’obra la Verge porta un vestit blau, però de tonalitats fosques que harmonitza amb el fons de la resta de l’obra. Caravaggio combina els colors complementaris de vermells i verds, a la tela superior i als vestits dels personatges de la part inferior. El Nen Jesús de color clar i lluminós està situat just al centre de l’obra, el converteix en el punt focal i centre d’atenció, és una obra cristiana més que mariana que havia predominat fins aleshores i contrasta amb la resta de l’obra perquè Jesús no té una postura natural. També en contrast a la part inferior esquerra té la contrapart terrenal, una dona amb el seu fill, ella aixeca el cap i és l’única que mira a la verge, encara que estigui d’esquena ho intuïm, veu directament la Verge i no li fa falta de sants per veure-la, travessa visualment aquest estament.

CÉZANNE: Jugadors de cartes, entre 1890 i 1895

Aquesta obra descriu una escena quotidiana on hi ha dos jugadors de cartes, per la vestimenta deduïm que són dos vilatans d’Ais de Provença. Després d’una jornada de feina, estan absorts en el joc i el món desapareix per ells només existeixen de les cartes. La composició de les dues figures de perfil, enfrontades una a l’altra, ocupen quasi tota l’obra, miren en diagonal cap a les cartes, cosa que fa que l’espectador segueixi la mirada cap al punt focal que són les cartes. Es recolzen sobre una taula de fusta que contrasta amb la resta de l’escena mitjançant l’ús dels colors complementaris, vermells-verds. Aquesta diagonal que comencen amb la mirada i es creua en les cartes, continua amb els colors de les vestimentes, formant una X, colors anàlegs però alhora contraposats, ja que la jaqueta del primer jugador té el mateix color que els pantalons del segon jugador i a la inversa. Cézanne utilitza una paleta reduïda de colors complementaris i anàlegs. La paleta reduïda és marró, taronges, grocs-verdosos i blaus. Els colors complementaris els fa servir per donar textura i ombres, amb la taula i les peces de roba. El fons també usa els colors complementaris, blaus del vidre i taronges de la fusta de la paret. Fa servir també el blanc com la pipa, colls de les camises o reflex de l’ampolla per crear direccionalitat cap a les cartes que també són blanques. La temperatura cromàtica és freda i càlida amb predomini càlid, és una escena fosca on la llum que il·lumina els personatges és artificial, se suposa que és cap al tard dins d’un bar.

Segona part: Inventari de color i construcció de la nostra paleta.

RGB
91 110 142
50 26 24
87 73 64
136 103 86
101 33 34
204 151 147
164 144 135
247 230 214

Tercera part: Variació cromàtica obra lliure.

Partiré d’una foto de unsplash o d’un lloc lliure de drets per fer la meva versió amb la paleta cromàtica de Giotto 3.1 i paleta monocroma centrada en el clarobscur 3.2.

Bones!

• • Aquest és, de moment, el meu procès de la P1.

    La roda cromàtica ha sigut una feina amb moltíssimes rectificacions, ja que m’he trobat moltes dificultats (i impaciències) a l’hora de veure el contrast entre els colors definitius, ja que la tèmpera humida tenia un color, al assecar-se un altre, i passats els dies, canviava també el color.

He utilitzat paper d’aquarel·la per realitzar el cercle cromàtic, mentre que per a l’exercici d’anul·lació del color mitjançant colors complementaris he emprat paper de bambú. Per traçar els cercles amb precisió, he utilitzat un plòter de tall adaptat amb un llapis.